L’informe «Moviments secessionistes i estratègies d’internacionalització: un estudi comparatiu» analitza les estratègies internacionals d’interacció diplomàtica i paradiplomàtica de deu moviments secessionistes, entitats estatals parcialment reconegudes i estats actualment membres de les Nacions Unides, d’Europa, Àsia i Àfrica. Estudiem com es comporten diferents actors que aspiren a obtenir el reconeixement internacional i com les seves accions contribueixen a l’èxit o fracàs de la seva secessió.
L’estudi identifica com entitats similars a estats, sense reconeixement o amb reconeixement internacional limitat, així com estats amb ple reconeixement internacional, han interactuat en el passat o interactuen actualment amb la comunitat internacional, i quines estratègies segueixen per maximitzar-ne les seves interaccions. L’informe mostra tres tipus de casos: estats totalment reconeguts, estats de facto sense o amb reconeixement limitat, i moviments secessionistes que no han aconseguit la independència. Aquesta diferenciació té com a objectiu comprendre la gradació en el reconeixement internacional, el pas crucial que converteix un estat en part de la comunitat internacional.
